Ja en són quatre, les Cicatrius repartides per Catalunya: Sant Cugat del Vallès, Tarragona, La Roca del Vallès i ara Barcelona. I en totes he après alguna cosa de positiva, que m'ha animat a seguir endavant amb aquest projecte tan engrescador al costat de la Luz Marina.
Ahir, a la Nau Ivanow, vaig trobar una sensació que per a mi és molt important: seguretat en l'espectacle. Quan vam estrenar Cicatrius el febrer passat vam sentir d'alguna manera que allò que oferíem no es quedaria en una única sessió. Amb els dubtes corresponents, sentíem que havia nascut per tenir una vida més llarga. A poc a poc, les sessions posteriors han anat comfirmant les sensacions inicials.
Ahir, a la Nau Ivanow, vaig trobar una sensació que per a mi és molt important: seguretat en l'espectacle. Quan vam estrenar Cicatrius el febrer passat vam sentir d'alguna manera que allò que oferíem no es quedaria en una única sessió. Amb els dubtes corresponents, sentíem que havia nascut per tenir una vida més llarga. A poc a poc, les sessions posteriors han anat comfirmant les sensacions inicials.
Ahir, ho dic així, humilment i satisfet, vam donar un pas de gegant: sento que l'espectacle es va consolidant i que hi ha alguna cosa que funciona bé. A vegades m'és difícil concretar què funciona, al capdevall vosaltres en teniu l'última paraula.
Descobrir tot això amb vosaltres ha estat un gran plaer. És un goig haver creat Cicatrius, però ho és més saber que arriba. Gràcies a tothom per oferir-nos a la Luz Marina i a mi l'opotunitat de parlar-vos en el llenguatge dels sentiments.
En acabar un senyor li va dir a la Luz Marina "Luz Marina, gràcies per la tirita", jo li dic que ahir ell i tots vosaltres me'n vau treure una.
Jaume
3 comentaris:
La veritat es que em va agradar moltissim la vostre sessió de contes i música. Emotiu i tendra, totes les històries respiraven humanitat, tan les cantades com les contades. Uns personatges tan ben triats i expressats que era fàcil veure't reflectit dins de les seves vides i formar part d'ells. I el fil conductor de tot plegat, vaja !! em va fer rumiar tot el viatge del tren fins a casa. Crec que toqueu la fibra sensible i això es bo.
Ester
Hola Jaume i Luz Marina,
Aquest cop que éreu tan a prop d'on jo visc i resulta que no vaig poder-vos anar a veure perquè marxàrem a Solsona uns dies.
Espero que el proper cop que presenteu "Cicatrius" no hi hagi res que m'impedeixi venir a gaudir de la vostra feina.
Felicitats i moltíssima sort!
Janet
Hola Janet,
És clar que sí. No passa res. Si Déu vol, tornarem a presentar el treball, i ja en tindràs ocasió.
Espero que hagi anat bé per Solsona.
Una abraçada,
Jaume
Publica un comentari a l'entrada